dissabte, 12 de febrer del 2011

L'altra cara de Tailàndia


Holaaaa!!  Que ja ens tobàveu a faltar…???...heheehee…Aquesta vegada us hem fet glatir durant més dies, eeeh…!¿!   La veritat sense mala intenció, això mai,  la única cosa ha sigut que per fi vàrem  tobar la conexió amb la puresa Tailandesa… Aquí va!!
 Tot va començar…
..una nit sopant amb l’ Andrés i l ‘Anna (argentins) en un dels carrets ambulants dels carrers de Pai (aquests carrets de menjar i beure que formen part de la decoració dels carrers de Tailàndia), de cop i volta i amb molta efusivitat,  una veu demana si som catalans…???  Uuaauuu , -síiii que ho som!!, vam dir-    Doncs,  una mossa valenciana, com caiguda del cel  molt entussiasmada i  amb un somriure d’orella a orella, comença a explicar que acabava d’arribar d’uns poblets del nord de lo més autèntics.  I la veritat es que necessitàvem, això, un glop d’aire fresc amb bones noves com les que ella portava.  
Ja ens podeu veure les cares de moniatos que se’ns van posar als dos, heheeheee.. perquè necessitàvem a crits marxar de la massa i descobrir nous paratges, ja que tot ens començava a semblar  igual de turístic però en diferents dimensions.  Doncs en aquell mateix moment vam decidir que  l’endemà al matí marxàvem  tots quatre cap a les terres tribals de la província de Mae Hong Son.
La primera parada va ser al poble de Soppong per dirigir-nos cap el poblat de Tham Lot on l’entorn es basava en coves grandioses, riu, selva i tribus. Amb les fotos ja us en podreu fer a l’ideia del que buscavem.  La única cosa que ens va costar trobar van ser els camins del bosc que portàven als poblats, però van ser unes bones caminates.


















 Ei família demà us continuem entrant més fotos de les coves i explicant tot el que falta per posar-vos al dia, ja que la família del bar vol tancar. Una abraçada!!!  Savadijaaaaa .. (és una salutació!)

1 comentari:

  1. Bon dia, bona tarda o bona nit, qui sap?

    Avui he matinat per culpa d'un mal de panxa horrorós, com si hagués anat a menjar a un restaurant asiàtic, jeje. Però veient el vostre viatge no hi ha temps per patir el dolor, quines ganes de viatjar!!

    Ei, aquestes últimes fotos són molt aventureres!! Riereta no t'hauràs enfilat per alguna d'aquestes estalactites? Lídia, fotografieu tot, que ens faràs un sopar-fotos-explicació!! jeje

    Au, molta sort amb el viatge!!

    ventu

    ResponElimina