L’endemà vam llogar una moto (per 150 baths el dia= 3,7eurus) i vam voltar pels poblets del nord fins arribar a Ban Rak Tai un poblet de refugiats Xinesos que fa frontera amb Birmània, i és dediquen al cultiu de te. Vàrem dormir en unes cabanyetes guapíssimes davant del llac. També va ser molt divertida l’estada perquè com que gairebé no hi va turisme tothom ens oferia te gratuïtament, i ens vam passar la tarda degustant tes i el sopar també. Ens pensàvem que no podríem dormir amb tant de te, heheheee!!
Tota la província de Mae Hong Son és realment on encara pots disfrutar d’una Tailàndia molt autèntica i, on el turisme l’olores i quasi ni el veus i encara no ha modificat la puresa del lloc.
La següent destinació és Chinag Mai, ciutat que ja havíem visitat però havíem de tornar-hi per fer algunes compres per enviar, a més a més volíem visitar una pagoda nova de plata que estan construint els monjos i finalment ja marxar cap a Chiang Rai per creuar cap a les terres de Laos.
Les tribus , que en són 7, cadascuna té els seus propis dissenys alhora de vestir, la veritat és que totes són molt elaborades, els colors, els teixits, les formes... són d’uns brodats impressionants i d’un treball exquisit i, això fa que la varietat de teles i de vestits sigui molt gran i realment els dóna una personalitat que els fa molt agradables.
Després de fer 244 km (Mae Hong Son – Chiang Mai) en un dia, asseguts darrera d’una pick-up per unes carreteres com si pugessis a Santa Fe, trobem l’habitació més barata que hem estat fins ara ( 160 baths la nit = 4 eurus) amb lavabo a dins i una petita terrasseta, s’està genial! Estarem aquí un parell de dies més i enfilarem cap a Chiang Rai per anar al Triangle de l’or, l’ultima destinació de Tailàndia.
K divertit!!!!! Comenceu a ser vosaltres en aquestes últimes fotos...Lidia, tens una mirada i un somriure especial, es nota k heu trobat terres k us han enamorat!!!!! Vaig veure la teva mami dissabte, em va fer molta ilu, pq veure-la a ella és com veure't a tu!!!!
ResponEliminaMuakis muakis parelleta, tinc la sensació k akest viatge us unirà més k mai!!!
HOLA FELIÇOS. No us tinc enveja perquè dissabte dia 2 la dona i jo ens n'hi anem. I és que la nostra filla Nura, que viu prop de Taat loo des de fa 7 mesos, se'ns casa amb un noi d'allí i hem de fer la cerimònia budista (?). Quina emoció! Mirarem de fer tantes fotos com vosaltres. Sóc Robert (bargallorobert@gmail.com) i us envio una salutació efusiva.
ResponElimina