Ei família el blog quedarà parat uns dies més...no ens funciona bé!

 No hi ha manera de fer anar el blog, les dues darreres vegades que ho hem provat no hem aconseguit penjar cap foto i, a més a més ens hi hem estat com 5 hores fent i desfent i reintentant-ho...un pal!  Així que ens sap molt greu, però fins que no trobem una solució us enviarem mails (com els de tota la vida) amb fotos. La veritat és que no està siguent fàcil això del blog, es bloqueja massa i triga molta estona o no descarrega res...re un rotllo!!
Ei, però estarem al lloro i us tindrem al dia , que el viatge no té desperdici, jejeee!!!
Si ho arreclem us avisem rapidíssim. 
Un petonàs com un cabàs a tot@s!!!



  

Fins aquí us podem explicar..

L’endemà  vam llogar una moto (per 150 baths el dia= 3,7eurus) i  vam voltar  pels poblets del nord fins arribar a Ban Rak Tai un poblet de refugiats Xinesos que fa frontera amb Birmània, i és dediquen al cultiu de te. Vàrem dormir en unes cabanyetes  guapíssimes davant del llac. També va ser molt divertida l’estada perquè com que gairebé no hi va turisme tothom ens oferia te gratuïtament,  i ens vam passar la tarda degustant tes  i el sopar també.  Ens pensàvem que no podríem dormir amb tant de te, heheheee!!

Tota la província de Mae Hong Son és realment on encara pots disfrutar  d’una Tailàndia molt autèntica i,  on el turisme l’olores i quasi ni el veus i encara no ha modificat la puresa del lloc.

La següent destinació és Chinag Mai, ciutat que ja havíem visitat però havíem de tornar-hi per fer algunes compres per enviar, a més a més volíem visitar una pagoda nova de plata que estan construint els monjos  i  finalment ja marxar  cap a Chiang Rai per creuar cap a les terres de Laos.

Les tribus , que en són 7, cadascuna té  els seus propis dissenys alhora de vestir, la veritat és que totes són molt elaborades,  els colors, els teixits, les formes... són d’uns brodats impressionants i d’un treball exquisit i,  això fa que la varietat de teles i de vestits sigui molt gran i realment  els dóna una personalitat que els fa molt agradables.

Després   de fer 244 km (Mae Hong Son – Chiang Mai)  en un dia, asseguts darrera d’una pick-up  per unes carreteres com si pugessis  a Santa Fe,  trobem l’habitació més barata que hem estat fins ara ( 160 baths la nit = 4 eurus) amb lavabo a dins i una petita terrasseta, s’està genial!  Estarem aquí un parell de dies més i enfilarem cap a Chiang Rai per anar al Triangle de l’or, l’ultima destinació de Tailàndia. 

Arribada a les terres de Mae Hong Son

Després de passar quatre dies a Tham Lot, al·lucinant amb les coves més grans que mai havíem vist (tancar els frontals i quedar-se  a les fosques,  dintre del silenci de la terra és...espectacular, un regal ) , veure com milers d’ocells entren rapidíssims a dins la cova quan es  fa fosc, buscar el camí cap a un poblat karen que no vam trobar , visitar el poblat Red Lahu, i veure que sense contractar guia i sense mapes  (perquè aquí  mapes Alpina no en tenen  i voltar per aquests camins no és el turó de la Mare de Déu.. heheeheee!!! , decidim continuar el nostre camí per anar a fer un retir uns dies a un temple que ens han dit ( Wat Tam Wua) que fan meditació Vipassana.

Cave Lod

Els companys argentins continuen cadascú el seu viatge, i nosaltres agafem un bus que ens porta a Mae Suya i després de caminar  1 km arribem al monestir.

Ens havien dit que no era un Vipassana com els que nosaltres coneixíem, els quals has d’estar 10 dies i amb unes normes bastant estrictes.  Aquest era més flexible i podies estar els dies que volies, parlar …molta llibertat.  Això tenia la seva part molt gratificant perquè el lloc és molt bonic,  el tenen realment molt ben cuidat, i és ideal per anar a relaxar-se i meditar , però no tant  per anar a  aprendre una manera de meditar , així que vam estar-hi  5 dies i vam decidir que ja havia estat una bona experiència i teníem ganes d’ anar cap a Mae Hong Son.

Durant els dies al Monestir vam coincidir amb una parella de belgues (Mathe i la Cloeth) que ja ens havíem trobat a Tham Lot  i en David (valencià) que va marxar un dia abans que nosaltres i vam quedar que ens trobaríem per Mae Hong Son.

Wat Tam Wua

Walking Meditation

 

Vam arribar a Mae Hong Son fent dit, la que segurament serà la nostra nova manera de moure’ns per Tailàndia i per bona part del viatge , -ja anirem fent les valoracions paral·lelament a les del transport públic que de moment va perdent posicions aquí, heheheee!!!  dalt d’una pick-up hi va de tot!

Després de trobar un bon lloc per dormir,  anem a fer una volta i ens trobem en David,  que ja marxava cap els poblets de més el nord i nosaltres ens varem quedar fins l’endemà perquè abans volíem  visitar  la petita ciutat que, com totes, les caracteritzen grans mercats de menjar i roba, tant de dia coberts , com de nit pels terres dels carrers.

Mercat Mae Hong Son

Mae Hong Son