Ja portem 20 dies desde que vam tornar a la nostre casa mòbil, la qual hem batejat com “Lo Niu” hehe..(a més a més en anglès la paraula NIU, escrita d’una altra manera vol dir nou) i amb ella hem continuat descobrint nous paisatges i racons d’aquesta generosa terra.
Aquesta forma de viatjar ens agrada molt, dóna molta llibertat , però alhora moments de inseguretat que a vegades es fan una mica difícils. Està clar que formen part d’aquest viatge i són un gran aprenentatge per flexibilitzar les nostres ments als canvis constants de la vida, i viure’ls sense por (per què res és segur, ni és per sempre, la vida és incerta) amb la seguretat i confiança de que l’Univers sempre ens té preparada alguna cosa millor i és amigable amb nosaltres (si deixem que ho sigui) sens dubte. Per tant les preguntes diàries són: On dormirem avui? -Al mig d’una ciutat? -Perduts en una carretera sense però amb unes vistes privilegiades? Hi haurà un cel espectacular i al·lucinarem mirant la Via Làctea? I......allò del cel que es mou tan depressa què és? -Avions no són, segur. -Estels fugaços tampoc. Són ovnis????... i perquè No?¿ I...ho deixem en dubte i aquí ho deixem. Què farem avui? I...Què farem per menjar? (la cuinera amb l’ ajuda del Mindundi ,hehe, fa uns menús boníssims) Per cert, ja estem preparant el llibre de “Cuina per Furgonetes”, hehehe...
En definitiva és el dia a dia i la majoria de vegades sense poder planificar gaire perquè quan es planifica…..triga poc a desmuntar-se. És com un obrir i tancar d’ulls. Així que, en mica en mica, anem afinant aquesta nova manera de viure.
Continuant amb la nostre ruta, després de visitar les magnífiques platges de la costa est a Coromandel, ens dirigim cap a Matamata on hi ha el peculiar poble de Hobbiton (escenari del poble dels hobbits, uns dels personatges de la pel·lícula del Senyor dels Anells). Ja sabíem que l’entrada no seria barata i...no ho va ser. 40 eurus per persona!!! I total, per dues hores de visita i un guia en anglès. Estàvem amb el dubte d’entrar (havíem pensat que intentaríem trobar alguna entrada o lloc encara que fos per veure-ho desde lluny i prou) però,... impossible. Així que...a pagar! Ah, i per cert, a sobre no podem penjar les fotos al blog de Hobbiton, perquè a l’Octubre es rodarà una pel·lícula de Hobbits i, esta prohibit publicar-les a Internet (vam firmar, i tot, un contracte..històries d’exclusivitats) així que…ja us les ensenyarem quan tornem. Només dir que realment és molt curiós de veure un petit “poble” format per 42 mini casetes de hobbits dintre terra, veure-ho en viu és per un moment fer realitat aquests “mons idíl·lics” de moltes vides i ments. Això sí però…40 eurus!!! És una estitllada!!! Aquí ho deixem.
Després de veure una de les atraccions del nord de Nova Zelanda, ens dirigim a un altre dels punts més turístics de l’illa del nord: Rotorua.
Aquí hi ha una de les zones volcàniques actives més importants del món i, només entrar a la ciutat, la olor a sofre ja ho demostra. A Rotorua hi ha molta informació sobre la cultura Maorí, hi ha el Museu Nacional, que fa referència a tot el que representa aquesta cultura. Durant la nit els espectacles de balls i teatre són una oferta molt explotada en aquesta ciutat.
Per variar, totes les zones on pots anar a veure els Geysers i activitat volcànica s’han de pagar, així que decidim primer de tot anar a fer uns banys a unes piscines termals (sobretot un regalet pel cos) 14 eurus per persona per banyarte a les diferents piscines, a temperatures que arriben fins els 42 graus.
 |
| Geyser |
L’endemà, anem a Wai Ta Po, una zona volcànica on pots veure 24 zones diferents de cràters i petits llacs,amb una diversitat de colors espectaculars i unes fumaroles que t’acompanyen tot el dia. Realment ens va agradar molt aquesta zona i és molt curiós està en un lloc on la terra vull constantment.
Amb aquesta experiència inoblidable ens dirigim una mica més al sud. Arribem a la tranquil·la Taupo.
El fred comença a apretar, les nits són molt fredes i les gelades de bon matí ja són normals. Ens aixequem amb els vidres de dins la furgoneta ben glaçats. Collons quin fred!! Però aixecar-se al matí i tenir el llac de Taupo amb el Parc Nacional del Tongariro de fons…és espectacular. Aquest llac és el més gran de Nova Zelanda i es va formar a conseqüència de l’erupció del Ngauruhoe, i era la caldera d’ aquest volcà. Actualment és un llac preciós i dóna una sensació de mar a la muntanya molt i molt agradable.
 |
| Esmorzant a "Lo Niu" |
 |
| Hhuka Falls (40m3 per segon) |
El Tongariro és el famós Mordor del Senyor dels Anells, a la peli, un lloc fosc i amb molta mala energia, però està clar que la realitat és una altre i ben diferent. Aquest paradís de muntanya és marebellós!!! El Ngauruhoe va tenir l’ultima erupció el 1960 o sigui…abans d’ahir, jeje! La seva forma tan definida de volcà li dóna una presència majestuosa. No fa més de 2291 metres, però acompanyat del Tongariro i mirant al Ruapehu, enmig d’una gran esplanada desèrtica el fan un lloc especial.
 |
| Taranaki Falls |
Aquí hi ha una altre de les Great Walks (considerada una de les millors caminades del món), diuen de les més espectaculars, però estem a ple hivern i la neu i el gel obliga anar amb guies per fer la ruta de 19 km i val 95 eurus per persona, així que, optem per una alternativa que dura 6 hores i pots gaudir de unes vistes privilagiades d’aquesta zona a 360 graus i, de dos llacs (Tama lakes)espectaculars. I quedem més que satisfets.
 |
| Mt Ngauruhoe |
 |
| Mt Ruapehu i llac Tama |
El temps a la illa nord ja s’ha acabat, després del Tongariro ens dirigim cap a Wellington per agafar el ferry que ens torna a l'illa del sud, per acabar de descobrir alguns raconets més de món en aquestes terres i el dia 23 agafar un vol que ens canviarà d’estació i de continent...que la calor ja ens crida!!!Una abraçada de sol i neu
