Ja portem 20 dies fent de “nòmades “ amb la furgoneta per Nova Zelanda,. Això és un plaer! Descriurem una mica la ruta que hem anat fent, perquè així viatgeu una miqueta amb nosaltres i si ús animeu algun dia també vosaltres pugueu gaudir d’aquesta natura com nosaltres ho estem fent ara.
Sense haver mirat gaire el mapa de Nova Zelanda abans de posar-hi els peus a terra i amb algunes recomanacions de gent que ens havíem trobat durant el viatge i una ruta que ens havia passat l’Olga, comencem la ruta a Christchurch i ens dirigim a Akaroa, bonic poblet de costa on coneixem en Domingo, un català que ja porta 14 mesos voltant per Nova Zelanda i ens recomana alguns llocs.Mica en mica anem dibuixant la ruta que anirem fent durant aquests 35 dies.
Sortint d’Akaroa agafem una carretera que passa per la carena de la muntanya i …els ohhhsss no paren de sortir, cada corba es un paisatge més bonic, una foto millor…la bellesa d’aquests paisatges ens la volem quedar i les fotos a vegades sembla que sigui la única manera i, potser ho es per recordar, però el que desprenen aquests llocs la càmera no ho pot captar.
Continuem per la Route 72 direcció al Mt Somers. És una “Scenic Route”, una carretera que tenen catalogada i realment és de pel·lícula!
 |
| Espectacular... |
Els prats i muntanyes dibuixen uns paisatges que són quadres al natural. Amb el Mt Somers de fons de cop quedem parats veient que en un dels tancats que hi a al costat de la carretera hi han…cérvols!! Teníem allà al davant un ramat de cérvols i un mascle amb unes banyes espectaculars. Apart de ovelles i vaques és molt freqüent trobar immensos prats ballats amb ramats de cérvols( quasi tots els prats de Nova Zelanda es pot dir que estan ballats,quina feinada,jejeje)
La pel·lícula “ El Senyor del Anells “ està filmada a Nova Zelanda i la possibilitat de veure els espectaculars paisatges que surten a la pel·lícula es curiós. A Mont Somers havíem d’estar en una d’aquestes escenes, finalment no vam arribar al lloc on era però… el trajecte que vam fer també era de pel·lícula,jeje!!
 |
| les muntanyes semblen la pell humana.. |
Direcció una mica més a sud ens dirigim al Llac Tekapo, on passem nit i gaudim d’un cel plegat de noves estrelles per nosaltres.
La pròxima destinació és el Mont Cook . Fins ara tot eren prats verds,muntanyes i ovelles i de cop ens trobem davant del llac Pukaki amb el Mont Cook de fons, espectacular! Fem 50 km vorejant el preciós llac, disfrutant dels colors que ens regala la tardor i els miralls continus que fa el llac. Decidim anar a fer nit a la “ Tasman Valley” on veiem el nostre primer glacial i l’endemà canviem de vall i anem a fer una caminada de 3:30 que ens apropa un altre glacial als peus del Mont Cook. Creiem que no són uns glacials gaire grans en comparació a altres que hi ha però, per nosaltres poder estar allà davant i sentir-los es un gran regal!
 |
| i les ovelles fan cara de persones,hehe!! |
Sense presa però sense encantar-nos tornem una mica a la costa, Oamaru, i de camí ens trobem un ramat de… a saber quantes ovelles al mig del camí, la cosa més normal del món!!!
 |
| una cria de foca. es posa guapa per la foto.. |
Arribem a Oamaru, ciutat que ens havien recomanat i que ens va sorprendre quan sense saber-ho, vam arribar de nit seguint unes indicacions de pingüins, ens llevem al matí, anem a fer una volta per una curta ruta que vorejava el penya-segat i…són foques!! Osti teníem foques a menys de 10 metres. És molt estrany per nosaltres està en una ciutat de costa i tenir foques jaient a les roques. La costa aquí està plena d’algues i la vida marina conviu perfectament amb la vida humana. Aquí tenen foques com nosaltres tenim els coloms. Aguantant el fred, vam passar una bona estona disfrutant de la seva companyia, unes fotos i a la tarda a veure…pingüins sí sí, pingüins d’ull groc, tenen els nius a la vegetació dels penya-segats i ,a la tarda a partir de les 3 els pots veure com surten de l’aigua i amb el seu caminar tan graciós s’amaguen dins la vegetació i, al mati a partir de les 7 els veus sortint d ‘entre els matolls caminar per la platja i cap dins!
 |
| és la típica foto de dibuixos..només li falta la pilota a la punta del nas, heheee!! |
 |
| ...mmmmm....que bé s'està...aaammm |
 |
| cap a on anem?: a la dreta o a l'esquerra??¿?¿ |
 |
| Això si que és amor! |
 |
|
 |
| quin fenòmen... inexplicable?¿?¿ |
Amb aquest munt de sorpreses i trobades, amb la complicitat de les mirades de les foques i amb la simpatia dels pingüins, anem baixant fins arribar a Moeraki on hi ha els Moeraki boulders uns blocs, sense possibilitat de ser encadenats,jeje dels quals s'en desconeix l'origen. Realment molt curiós!
Després del contacte amb aquests blocs continuem cap a Dunedin. Bonica ciutat on fem una paradeta,unes compres de llana,coneixem en Boi, un català que fa 11 mesos que està per Nova Zelanda i enfilem direcció els Catlins.
Agafant una altre “Scenic Route” i amb un autèntic temps de tardor, boira,pluja i fred ,anem vorejant la costa dels Catlins, fins el Kaka point i el Nugget point,punts on es fàcil tornar a veure foques i pingüins.
Els 30 anys ja són a prop i la celebració a la furgo amb vinet i formatgets no podia faltar. De matí, una altre ullada als simpàtics i entranyables pingüins i continuem pels Catlins, visitant algunes cascades. És increïble la vegetació que hi ha, els camins sinuosos, arbres plens de molses, les olors de tardor i la música esplèndida de un munt de ocells fan d’aquestes caminades de 20 minuts siguin molt agradables.
 |
| quines ventoleres...buuuf!! |
 |
| s'ha de veure aquest bosc, les fotos...fan el que poden |
Sense poder acabar de veure la immensitat i bellesa d’aquesta part de la costa, parem a l’Slope Point, la part més sud- est de la illa i arribem a Invercargill, la ciutat més al sud. Decidim no anar a Bluff , ja que el temps no acompanya i, Stewart Island la descartem perquè tenim els dies bastant justets per fer tota la illa i, ens van dir que per anar-hi un o dos dies que potser no era bona opció així que preferim continuar direcció Te Anau.
Direcció Te Anau, fem una petita parada a Riverton una altre ciutat de costa i fem la primera incursió al Fiorland National Park per anar al llac Hauroko, un llac que ens sorprèn per la quantitat de pedres boniques que casi no ens deixen aixecar la vista del terra. Tornem a l’Scenic Route”, voregem el llac Manapouri i arribem a Te Anau,on fem una paradeta i anem a fer una caminata pel Kepler Track. És un dels 3 Great Tracks que hi ha als Fiorland National Park, és fa amb tres dies però, entre el temps que no acompanya i ja que tenim la furgoneta decidim fer excursions d 1 dia d’ anar i tornar. Després de tants dies sense fer una caminata una mica seria aquesta ens posa les piles...quines suades...maaaaaa..! La vegetació és espectacular, són boscos de follets, autèntics boscos de follets!!! L’ endemà ens endinsem cap a Milford Sound, els paisatges canvien completament i deixem els prats verds per les parets de roques immenses, els llacs que fan de grans miralls, les cascades que surten de tot arreu i ,els Fiords que fan tornar a dir...Espectacular!!!!
|  |
| mantes i mantes de molsa cobreixen el trerra, els arbres...dóna ganes d'estirar-se ..què tou! |
 |
| una Kea.. va fer parar a tots els cotxes.....i es va deixar fer un munt de fotos el molt presumit...ai ell!!! |
Com que no faríem la Milford Track, una altre de les Great Walks de quatre dies, vam decidir agafar el barco que ens va endinsar pels Fiords fins arribar al mar. L’espectacle no deixa de passar i ,encara que el temps no era de sol radiant era de tardor esplèndida , així que la boira i el “xirimiri” van fer acte de presència i ens van del·leitar , no amb les típiques fotos de postal però amb una energia de tardor autèntica.
 |
| el barco ens va apropar fins mullar-nos. |
 |
| les parets més altes no podien ser, feia molta impressió mirar cap per munt |
Ara toca anar tirant cap al nord que l’illa no s’acaba!!!
Sense haver mirat gaire el mapa de Nova Zelanda abans de posar-hi els peus a terra i amb algunes recomanacions de gent que ens havíem trobat durant el viatge i una ruta que ens havia passat l’Olga, comencem la ruta a Christchurch i ens dirigim a Akaroa, bonic poblet de costa on coneixem en Domingo, un català que ja porta 14 mesos voltant per Nova Zelanda i ens recomana alguns llocs.Mica en mica anem dibuixant la ruta que anirem fent durant aquests 35 dies. 
Amb aquest munt de sorpreses i trobades, amb la complicitat de les mirades de les foques i amb la simpatia dels pingüins, anem baixant fins arribar a Moeraki on hi ha els Moeraki boulders uns blocs, sense possibilitat de ser encadenats,jeje dels quals s'en desconeix l'origen. Realment molt curiós! 
Agafant una altre “Scenic Route” i amb un autèntic temps de tardor, boira,pluja i fred ,anem vorejant la costa dels Catlins, fins el Kaka point i el Nugget point,punts on es fàcil tornar a veure foques i pingüins. 
Direcció Te Anau, fem una petita parada a Riverton una altre ciutat de costa i fem la primera incursió al Fiorland National Park per anar al llac Hauroko, un llac que ens sorprèn per la quantitat de pedres boniques que casi no ens deixen aixecar la vista del terra. Tornem a l’Scenic Route”, voregem el llac Manapouri i arribem a Te Anau,on fem una paradeta i anem a fer una caminata pel Kepler Track. És un dels 3 Great Tracks que hi ha als Fiorland National Park, és fa amb tres dies però, entre el temps que no acompanya i ja que tenim la furgoneta decidim fer excursions d 1 dia d’ anar i tornar. Després de tants dies sense fer una caminata una mica seria aquesta ens posa les piles...quines suades...maaaaaa..! La vegetació és espectacular, són boscos de follets, autèntics boscos de follets!!! L’ endemà ens endinsem cap a Milford Sound, els paisatges canvien completament i deixem els prats verds per les parets de roques immenses, els llacs que fan de grans miralls, les cascades que surten de tot arreu i ,els Fiords que fan tornar a dir...Espectacular!!!!
