Fa tres dies que ens vam acomiadar de Nova Zelanda, un meravellós racó de món que ens ha acollit durant 4 mesos en ple mes d’hivern.
Hem dit un adéu amb ganes de dir arreveure. Estàvem a l’altre punta del món i tornar-hi…no es gaire probable. Com van dir una parella d’extremenys que ens vam trobar a Motueka: ¨”Si os vais un poco más lejos os acercais”hehee, tenien molta raó, no hi ha lloc més lluny!
És un país on hi tornaríem amb els ulls tancats.
L’últim mes a Nova Zelanda ha estat bastant diferent.
 |
| Artistes al carrer |
A finals de juliol vam creuar de l’illa nord a l’illa sud. Tornar a posar els peus a l’illa del sud ens va confirmar el que anàvem sentint a l’illa del nord... Això és un altre país!! Són dues illes molt diferents i per nosaltres l’illa del sud té quelcom màgic que la fa especial.Arribem a Picton, la ciutat on ens deixa el ferry, passem 1 dia i anem cap els Sounds (vam dormir en un mirador preciós, dormim en els millors “Hotels de 5 estrelles”, hehehee) zona costera molt bonica, i anem fent camí cap a Nelson.
Tothom ens havia parlat molt bé de Nelson i no era perquè sí. És una ciutat amb un carisma especial i sense tenir res molt espectacular, simplement la sensació d’obertura que transmet és molt agradable. Aquí, aprofitant uns descomptes de temporada fem unes compres de roba de llana. Això de la llana és malaltís, heheee, la majoria de robes d’abric són de pura llana Merino 100% natural, suau i calenta, mil formes i de tants colors com us podeu imaginar...-Warm,warm! ,ens deien les dependentes perquè compréssim (calentet- calentet!!!)
També vam triomfar a les botigues de 2a mà, s’estila molt per tot el país i a uns preus molt assequibles per tothom, aquí la moda se la fan a la seva manera, que ja mola! I nosaltres contents perquè trobàvem jerseis de llana NOUS per 7€, 3€...una passada, llàstima que sigui tant car enviar des de NZ perquè sinó...una bona carretada!
Una de les coses que ens feia estar una mica intranquil·ls durant aquests últimes setmanes era la venta de la furgoneta. A Nelson vam començar a posar cartells i a donar veus. Aquell mateix dia vam conèixer la Jann, que ens va convidar a casa seva a fer-nos una dutxa i... va acabar dient que ja trucaria a un amic seu de Motueka que potser li interessaria la furgo i ja ens diria alguna cosa.
De Nelson ens dirigim cap a Motueka, un poblet molt i molt especial per nosaltres. De fet la intenció era passar-hi de camí per arribar a una de les joies de la illa del sud, El Parc Nacional d’ Abel Tasman i la Golden Bay, però...
 |
| Kaiteriteri beach |
 |
| Algú li sona aquesta imatge? |
 |
| A Nova Zelanda ens hem sentit molt acollits i aquesta muntanya ens recorda el guardià de les nostres terres: El Montseny |
A Motueka el diumenge fan un mercat de segona mà, com a molts pobles i ciutats de Nova Zelanda i com que ens quedaven algunes coses per vendre de Tailàndia, vam preguntar en una firaire com funcionava i vam fer-lo! (fa riure, oi?! En Jordi i la Lydia fent mercat a NZ en anglès, hehee, boníssim)) L’únic que has de fer per a poder fer un mercat aquí és pagar una taxa (10NZ$=6euros en aquest poble) i tens un lloc. Aquí vam conèixer la Wendy la noia que ens va informar (té una parada al mercat de roba de llana Merino i Possum: warm, warm!!). Ens va comprar un xal que teníem per vendre i a més a més li vam ensenyar la furgoneta, perquè també estava interessada, i va dir que ja ens diria alguna cosa. Una trobada tot especial, ens va agradar molt, molt oberta des de bon començament i alguna cosa ens deia que la tornaríem a veure i...Dit i fet! Al cap de 2 dies ens vam trobar al supermercat, ens va presentar l’Steve, la seva parella i ... va passar allò que amb la gent especial passa, sense coneixe’ns de res sembla que et coneguis de tota la vida. 
Ràpidament ens van convidar a passar la tarda vespre amb ells, vam anar a caçar Possums *(no és una cosa que ens agradi però..ho haviem de veure, aquí és molt comú) , vam dormir al seu jardí amb la furgo, l’endemà vam anar a fer una caminada junts , ens van incloure a tot arreu on anàvem com amics seus, en fi que vàrem estar molt còmodes. Aleshores nosaltres volíem anar a fer el track de l’ Abel Tasman i després, anar a la Golden Bay així que vam quedar que a la tornada ja ens veuríem i parlaríem de la furgoneta.
*El possum és un animal introduït pels Australians a NZ per la qualitat del seu pelatge ja que és molt calent, però s’ha convertit en una plaga a Nova Zelanda ja que és reprodueix molt ràpid i es menja els ous dels kiwis, els brots tendres dels arbres… i no té cap depredador. Així que està permesa la caça tot l’any.
 |
| Abel Tasman Coast Track |
Una mica més tranquils perquè estaven bastant interessats amb la furgoneta, i ens van dir que sinó ens la comprava ningú abans de marxar que ells ens la compraven, SORPRESA!! Vam començar la caminata per l’Abelt Tasman una mica més relaxats.
 |
| És l'únic lloc del món on està permès fer-se les cases així! Aquesta era d'una gypsi (gitana) novazelandesa, molt diferents del gitanos de casa, hehe!! La Wendy la coneixia i ens va convidar a veure-la per dintre. Xulíssima i molt acollidora, fins i tot tenia estufa de llenya |
 |
| Shophie & Moeke Poaka, Maoris. Ens compren un guants a mercat, ens conviden a veure l'escola bressol on treballa la Sophie i ens conviden a dinar a casa seva. Molt hospitalaris i familiars! |
Doncs, aquesta ruta voreja 53 km de costa i es fa entre 3 i 5 dies. Vam preguntar preus dels refugis: 23 euros per persona/nit i 90 euros per tornar al lloc on comença el track per agafar la furgoneta. Vam valorar-ho i decidim fer 3 dies, però fent els trams per separat, que encara que no ho féssim tot seguit podíem veure gran part del recorregut.
....Quines platges i quina costa!!! L’ hivern no és bona època per banyar-se però sí per anar a caminar… estàvem sols! Ens van dir que a l’estiu allò està ple de gent, i nosaltres estàvem pràcticament sols, quin regal! És una llàstima no poder banyar-se en aquestes platges perquè realment eren pures i salvatges, però estar allà i poder sentir-ho sense o pràcticament presència humana va ser el Luxe!
 |
| una cria de pingüi... estava morta, la mar l'havia portat...era preciós |
Després d’aquests dies de caminar i gaudir d’aquests paisatges, anem a la Golden Bay, passant abans per l'espectacular Te Waikoropupu,una joia!!!Aquí hi ha la segona aigua més clara del món(la primera esta a l'Antartida),realment espectacular!!quina puresa!!
 |
la 2a aigua més clara del món, Te Waikoropupu, l'aigua surt de sota terra
|
Una de les millors platges de la Golden Bay és la Wharariki beach, impressionant.
 |
| Les nostre nits amb la via Làctea |
Després anem al Farewell Spit(la punta de la Golden Bay), un petit desert de dunes que separa l'ocea, de 500 metres d’amplada i 27 km de llarg, que ens regala una de les sensacions més impactants del viatge. Unes dunes amb moviment constant i la sensació d’estar a un lloc tan inhòspit que sembla la fi del món…impactant! Un lloc desolat, amb aire constant, aigua del mar i l’horitzó descobert i infinit, sense barreres ni obstacles, sense ningú, el món i un, un i el món... difícil de descriure-ho amb paraules, però com diuen els savis: el silenci parla, i el silenci del desert explica molta saviesa.
 |
| Farewell Spit |
De la Golden Bay anem a Takaka, on ens trobem amb la Wendy i l’Steve per anar a un concert de didgeridoo. Pensàvem que seria un concert tranquil i va acabar siguent un concert de didgeridoo amb música electrónica (una mica retro) amb un personatge que tocava, feia de dj, de tècnic de so i llums, tot a l’hora!... Home, una mica massa per un sol! , però tot i ser més una Jam-Session que un concert, tothom ballava, i... Sorpresa la nostra quan una dona d’uns 80 anys (la vam filmar) de tant en tant s’aixecava i feia unes ballarugues amb el bastó, heheee...boníssima, digne d’admirar, quin ritme, un espectacle!
 |
| Sika |
 |
| Qui diu que l'edat es un límit??? |
Vam passar uns dies a casa l’Steve i la Wendy. Vam anar a fer alguna caminada, la Wendy ens ha ensenyat a fer mitja (a cada lloc s’ha d’aprendre lo seu, si estem al país de la llana això no té desperdici), ens van cuinar senglar al forn (l’Steve és caçador), algunes pel·lícules amb anglès …una mica de tot.
Ells dos han estat molt especials per nosaltres, hem conectat molt i han estat uns dies diferents, sense anar tant amb el xip de voltar, visitar o veure.
 |
| Parapara beach |
Els dies se’ns acabaven, i encara no teníem la furgoneta venuda al preu que ens interessava, però després d’algunes trucades de gent interessada i amb la seguretat que sinó ens la compraven la Wendy se la quedava, la vam vendre a un conegut de la Jann, la dona que vam conèixer a Nelson, i vam recuperar els diners que ens havia costat. Quin descans!! Alhora de fer el tracte mentre la veníem vam acordar que ens portaven fins a Christchurch 3 dies abans del nostre vol, així que ens va sortir rodó.
 |
| Separation Point |
 |
Wainui Bay
 |
Després de despedir-nos dels nostres tiets kiwis, la Wendy i l’Steve, vam arribar a Christchurch, vam llogar una furgoneta per 3 dies al mateix lloc del principi, i la nostre sorpresa va ser quan en Randall (l’amo de l’empresa de lloguer de la furgoneta) ens va ensenyar el seu Cadillac del 1961, el mateix que va tenir l’ ELVIS, ens va portar a fer una volta, va anar a sopar en una casa que tenia a les afores de la ciutat amb unes vistes espectaculars i ens va acompanyar a l’aeroport.
Últim dia a Nova Zelanda, fent les maletas que anaven a rebentar i cap a l’aeroport amb un Cadillac, era l’últim regal d’aquest inoblidable país.
Teníem 11 hores de vol per davant, la bossa plena de menjar i la caloreta de Malàisia que ens esperava.
 |
| Arthur's Pass desde l' aire |
Arribar a Malàisia ha estat un canvi dràstic, canvi d’estació, canvi de gent i canvi de cultura.Vam arribar a Kuala Lumpur a les 22:35, vam fer nit a l’ Starbucks de l’aeroport, que tenia internet i no feia tanta calor i a les 07:40 agafàvem el vol que ens va dur a Kota Bahru. L’endemà vam agafar el bus que ens portava a Kota Besut on vam agafar el ferry que ens va deixar a les Illes Perenthian.
Havíem llegit que era una illa paradisíaca, i la nostre sorpresa van ser els preus exagerats per dormir (la nit mes cara del viatge :23 eurus, un dineral per ser Àsia i pel que nosaltres havíem anat gastant) és temporada alta i aquí això es nota. Veníem de la tranquil·litat i la immensitat de les platges de Nova Zelanda, sense pagar res per dormir i ara estem en una petita platgeta, plena de trossos de coral, de barques, de gent….un altre ritme, tot just és el primer dia,ja ens emmotllarem.
Avui hem anat a fer snorkel i un cop poses el cap sota l’aigua, la varietat de peixos de colors i de dimensions, ens han dit que el que venim a veure aquí està allà dins, així que els hi farem cas,hehee.
Doncs, això és tot amics! Fins a la pròxima família!!!
Una de les coses que ens feia estar una mica intranquil·ls durant aquests últimes setmanes era la venta de la furgoneta. A Nelson vam començar a posar cartells i a donar veus. Aquell mateix dia vam conèixer la Jann, que ens va convidar a casa seva a fer-nos una dutxa i... va acabar dient que ja trucaria a un amic seu de Motueka que potser li interessaria la furgo i ja ens diria alguna cosa.
De Nelson ens dirigim cap a Motueka, un poblet molt i molt especial per nosaltres. De fet la intenció era passar-hi de camí per arribar a una de les joies de la illa del sud, El Parc Nacional d’ Abel Tasman i la Golden Bay, però...
A Motueka el diumenge fan un mercat de segona mà, com a molts pobles i ciutats de Nova Zelanda i com que ens quedaven algunes coses per vendre de Tailàndia, vam preguntar en una firaire com funcionava i vam fer-lo! (fa riure, oi?! En Jordi i la Lydia fent mercat a NZ en anglès, hehee, boníssim)) L’únic que has de fer per a poder fer un mercat aquí és pagar una taxa (10NZ$=6euros en aquest poble) i tens un lloc. Aquí vam conèixer la Wendy la noia que ens va informar (té una parada al mercat de roba de llana Merino i Possum: warm, warm!!). Ens va comprar un xal que teníem per vendre i a més a més li vam ensenyar la furgoneta, perquè també estava interessada, i va dir que ja ens diria alguna cosa. Una trobada tot especial, ens va agradar molt, molt oberta des de bon començament i alguna cosa ens deia que la tornaríem a veure i...Dit i fet! Al cap de 2 dies ens vam trobar al supermercat, ens va presentar l’Steve, la seva parella i ... va passar allò que amb la gent especial passa, sense coneixe’ns de res sembla que et coneguis de tota la vida. 
Ràpidament ens van convidar a passar la tarda vespre amb ells, vam anar a caçar Possums *(no és una cosa que ens agradi però..ho haviem de veure, aquí és molt comú) , vam dormir al seu jardí amb la furgo, l’endemà vam anar a fer una caminada junts , ens van incloure a tot arreu on anàvem com amics seus, en fi que vàrem estar molt còmodes. Aleshores nosaltres volíem anar a fer el track de l’ Abel Tasman i després, anar a la Golden Bay així que vam quedar que a la tornada ja ens veuríem i parlaríem de la furgoneta.
....Quines platges i quina costa!!! L’ hivern no és bona època per banyar-se però sí per anar a caminar… estàvem sols! Ens van dir que a l’estiu allò està ple de gent, i nosaltres estàvem pràcticament sols, quin regal! És una llàstima no poder banyar-se en aquestes platges perquè realment eren pures i salvatges, però estar allà i poder sentir-ho sense o pràcticament presència humana va ser el Luxe!
Després d’aquests dies de caminar i gaudir d’aquests paisatges, anem a la Golden Bay, passant abans per l'espectacular Te Waikoropupu,una joia!!!Aquí hi ha la segona aigua més clara del món(la primera esta a l'Antartida),realment espectacular!!quina puresa!! 
Després de despedir-nos dels nostres tiets kiwis, la Wendy i l’Steve, vam arribar a Christchurch, vam llogar una furgoneta per 3 dies al mateix lloc del principi, i la nostre sorpresa va ser quan en Randall (l’amo de l’empresa de lloguer de la furgoneta) ens va ensenyar el seu Cadillac del 1961, el mateix que va tenir l’ ELVIS, ens va portar a fer una volta, va anar a sopar en una casa que tenia a les afores de la ciutat amb unes vistes espectaculars i ens va acompanyar a l’aeroport. 
