dimecres, 15 de juny del 2011

Nova Zelanda: últims dies per l'illa del Sud i Noves Terres càlides de l'illa del Nord encara per descobrir

Hola a tot@s!!! Com va la calor per les terres catalanes?¿!  De fet a nosaltres el fred ens ha congelat els dits i l'internet durant uns quants dies ,hehe.., és broma! Ara que ja hem creuat a l'illa Nord i hem pujat uns 4-5 graus de temperatura i, no cal portar guants tot el dia, estem a punt per explicar-vos aquest mes que hem passat voltant i al·lucinant amb les merabelles de la natura que ens està donant aquesta illa.
Amb els dies de lloguer de la furgoneta que ja ens apreten, i passen volant, i ens queda molt per veure... arribem a Queenstown, petita ciutat al marge d’un espectacular llac i rodejada de majestuoses muntanyes. És una ciutat destinada al turisme de muntanya i per suposat a l’esquí. Comença el fred, i la neu acaba de deixar les muntanyes ben empolsinades. Hem arribat just abans de les gèlides its.

Fixeu-vos en l'arc de St.Martí, gros!
A 20 km de Queenstown hi ha el poblet, Arrowtown, amb molta personalitat, conservat a l'antiga, d’un estil mig francès mig de película del "oeste" molt xulo per passejar…
I on la tardor ens torna a ensenyar la seva millor cara i els colors ocres, grocs, vermells, rosats…dels arbres creen un entorn molt agradable.


El Jade és la pedra preciada del país, n'hi ha per tot arreu
 
La 1a nevada!!! ballem i ballem per fer marxar el fred!!
La pròxima destinació és Wanaka, on fem una parada ràpida, i ens quedem amb les ganes de endinsar-nos en les seves muntanyes, però hem  d’anar tirant que els glacials fa molts anys que ens esperen, jejeje...
 
Continuant gaudint de la conducció per les llargues carreteres amb paisatges esplèndids, passem per Haast, amb unes muntanyes molt frondoses, on l’amplitud de les lleres del riu ens sorprèn,la sensació d’amplitud en aquests entorns és impactant.

Abans d’arribar als glacials, fem una parada en una platja molt peculiar,plena de soques d’arbres, això si que és una platja verge, saltant de soca en soca veien passar una tempesta mar endins.

les pedres de la platja estan escrites amb desitjos...

Després d’uns dies amb pluges, arribem a Fox Glaciar, el temps sembla que va millorant i amb una caminada de 20 minuts ja estem a 80 metres del gel, quina passada!! No deixen acostar-se més al glacial si no vas amb guies, a causa de la perillositat d’esllavissades, tenen la seva part de raó però…també tenen la seva part de negoci. Una altra opció per poder caminar pel glacial és anar-hi amb helicòpter però… el pressupost no ens arriba, jeje! el vol pot costar al voltant de 200 euros per persona, així que estan allà i sentint la presència d’aquesta aigua pura de milions d’anys ens donem per satisfets.





Ostres nanu que fred que està!!!




els retrovisors no pots parar de mirar-los de lo bonic que és tot

esmorzà de diumenge! CREPS amb xocolata!!!...i la roba estesa
 Els anys dels glacial ens han parlat i sabeu que han dit…¿?¿ que necessitem més dies per estar per aquestes terres illenques, hehe.. així que els pensaments d’allargar l'estada comencen agafar força i això vol dir que… necessitem una casa mòbil….o sigui que ens hem de comprar una furgoneta!!!

Amb la idea ja clara, ens dirigim cap a una de les millors carreteres de Nova Zelanda, la carretera 73, on hi ha l’Arthur Pass. És un Parc Nacional preciós, amb unes  caminates molt boniques però, hem d’estar a Christchurch per fer les gestions de la furgoneta i decidim deixar-ho per més endavant, ja que hi tornarem perquè hi ha algun altre lloc que també deixerem pendent en aquesta zona.
Una de les parades obligatòries d’aquesta carretera i de Nova Zelanda era Castel Hill, on hi ha una de les zones de BLOC de referència,jeje... Els peus de gat i els braços estan una mica rovellats després de 5 mesos, així que passem el dia gaudint del lloc provant alguna coseta i…s’hi haurà de tornar!







les alçades... pels gats..hehee!!!


Com que al restaurant estava ple i no hi havia zona reservada per menjar filet al roquefort hehe...vàrem reservar la zona del parking de la platja de New Brighton, una immensa platja, per fer el dinar d’aniversar. Com ens cuidem!
boníssim!!
 
L’aventura amb la nostre casa mòbil durant 35 dies s’acaba,  i ens dirigim a Christchurch per comprar la nova furgoneta.



Després d’uns dies buscant , en trobem una d’un valencià i una alemanya que ens fa el pes, però està a Auckland! Ens queda visitar la part nord oest de la illa sud on hi ha Nelson ,el Parc Nacional d’Abel Tasman i la Golden Bay, tres llocs que ens han recomanat, però decidim que com que hem de tornar a Christchurch ho farem de baixada i ara  anem cap al nord!!. Allarguem 5 dies el lloguer de la furgoneta i ens dirigim cap a Auckland! 
és impressionant veure com aixeca la cua
De camí fem parada a Kaikoura, magnífica zona de costa, on tenim el plaer de poder anar a veure balenes!!! És una zona on tot l’any hi ha la possibilitat de veure-les.
Amb un dia amb un sol radiant, agafem una barca i tenim la sort de veure dues balenes i centenars de dofins!!! Els millors dies es poden veure 6 o 7 balenes i el màxim que s’han vist en aquella zona 40!! quin espectàcle!! Compartir uns instants amb les immenses i  tranquil·les balenes, contemplant la seva respiració, disfrutant amb els ràpids, curiosos i simpàtics dofins, són moments inoblidables!




Sense gaire temps per fer més parades ,arribem a Picton, on agafem el ferry que durant 3 hores ens porta per uns paisatges que… amb les fotos sobren les paraules, fins arribar a Wellington, ja estem a la illa Nord.










pendent de Nova decoració...
Amb dos dies arribem a Auckland, ciutat d’ 1 milió i mig d’ habitants i una furgoneta que ens espera. Després de uns dies de dubtes i indecisions, i una sorpresa inesperada… ja tenim furgoneta. No és una Volkswagen Westfalia però és una Nissan Hommy del 93,jeje.
 Els tràmits per les compra-venta de vehicles són molt ràpids, amb 5 minuts ja tenim furgoneta al nostre nom i amb tota la documentació al dia, a la mateixa oficina de correus. Que n’aprenguin!!!
Nova Zelanda té un nivell de vida semblant al nostre , és a dir, bastant alt.
Una de les possibilitats per allargar l'estància és la visa Working Holidays, però al nostre passaport posa que som espanyols això vol dir que només hi ha 200 places d'aquestes (com per exemple França i Alemània les ténen il·limitades), i és l'única visa que et permet treballar mentres estàs viatjant pel país.
Així que optem per mirar un voluntariat en una granja, és una bona manera d’estalviar una miqueta i conviure amb una família kiwi. Buscant granges trobem una “hípica” on fan doma natural de cavalls o “ natural horsemanship” i acordem fer un intercanvi d’hores de treball ( arreglar el jardí, pintar, manteniment de la casa, cuinar…) a canvi d’allotjament  i classes de monta natural de cavalls.
Així que aquí estarem durant unes 3-4 setmanes, conectant amb els cavalls i aprenent una forma de comunicació no verbal. Els cavalls són grans mestres sentint l’energia .