Hola a tot@s!!! Com va la calor per les terres catalanes?¿! De fet a nosaltres el fred ens ha congelat els dits i l'internet durant uns quants dies ,hehe.., és broma! Ara que ja hem creuat a l'illa Nord i hem pujat uns 4-5 graus de temperatura i, no cal portar guants tot el dia, estem a punt per explicar-vos aquest mes que hem passat voltant i al·lucinant amb les merabelles de la natura que ens està donant aquesta illa.
Fixeu-vos en l'arc de St.Martí, gros! |
A 20 km de Queenstown hi ha el poblet, Arrowtown, amb molta personalitat, conservat a l'antiga, d’un estil mig francès mig de película del "oeste" molt xulo per passejar…
I on la tardor ens torna a ensenyar la seva millor cara i els colors ocres, grocs, vermells, rosats…dels arbres creen un entorn molt agradable.
El Jade és la pedra preciada del país, n'hi ha per tot arreu |
La 1a nevada!!! ballem i ballem per fer marxar el fred!! |
La pròxima destinació és Wanaka, on fem una parada ràpida, i ens quedem amb les ganes de endinsar-nos en les seves muntanyes, però hem d’anar tirant que els glacials fa molts anys que ens esperen, jejeje...
Continuant gaudint de la conducció per les llargues carreteres amb paisatges esplèndids, passem per Haast, amb unes muntanyes molt frondoses, on l’amplitud de les lleres del riu ens sorprèn,la sensació d’amplitud en aquests entorns és impactant.
Abans d’arribar als glacials, fem una parada en una platja molt peculiar,plena de soques d’arbres, això si que és una platja verge, saltant de soca en soca veien passar una tempesta mar endins.
les pedres de la platja estan escrites amb desitjos... |
Ostres nanu que fred que està!!! |
els retrovisors no pots parar de mirar-los de lo bonic que és tot |
esmorzà de diumenge! CREPS amb xocolata!!!...i la roba estesa |
Amb la idea ja clara, ens dirigim cap a una de les millors carreteres de Nova Zelanda, la carretera 73, on hi ha l’Arthur Pass. És un Parc Nacional preciós, amb unes caminates molt boniques però, hem d’estar a Christchurch per fer les gestions de la furgoneta i decidim deixar-ho per més endavant, ja que hi tornarem perquè hi ha algun altre lloc que també deixerem pendent en aquesta zona.
Una de les parades obligatòries d’aquesta carretera i de Nova Zelanda era Castel Hill, on hi ha una de les zones de BLOC de referència,jeje... Els peus de gat i els braços estan una mica rovellats després de 5 mesos, així que passem el dia gaudint del lloc provant alguna coseta i…s’hi haurà de tornar!
les alçades... pels gats..hehee!!! |
Com que al restaurant estava ple i no hi havia zona reservada per menjar filet al roquefort hehe...vàrem reservar la zona del parking de la platja de New Brighton, una immensa platja, per fer el dinar d’aniversar. Com ens cuidem!
boníssim!!
Després d’uns dies buscant , en trobem una d’un valencià i una alemanya que ens fa el pes, però està a Auckland! Ens queda visitar la part nord oest de la illa sud on hi ha Nelson ,el Parc Nacional d’Abel Tasman i la Golden Bay, tres llocs que ens han recomanat, però decidim que com que hem de tornar a Christchurch ho farem de baixada i ara anem cap al nord!!. Allarguem 5 dies el lloguer de la furgoneta i ens dirigim cap a Auckland!
és impressionant veure com aixeca la cua |
pendent de Nova decoració... |
Amb dos dies arribem a Auckland, ciutat d’ 1 milió i mig d’ habitants i una furgoneta que ens espera. Després de uns dies de dubtes i indecisions, i una sorpresa inesperada… ja tenim furgoneta. No és una Volkswagen Westfalia però és una Nissan Hommy del 93,jeje.
Els tràmits per les compra-venta de vehicles són molt ràpids, amb 5 minuts ja tenim furgoneta al nostre nom i amb tota la documentació al dia, a la mateixa oficina de correus. Que n’aprenguin!!!
Nova Zelanda té un nivell de vida semblant al nostre , és a dir, bastant alt.
Una de les possibilitats per allargar l'estància és la visa Working Holidays, però al nostre passaport posa que som espanyols això vol dir que només hi ha 200 places d'aquestes (com per exemple França i Alemània les ténen il·limitades), i és l'única visa que et permet treballar mentres estàs viatjant pel país.
Així que optem per mirar un voluntariat en una granja, és una bona manera d’estalviar una miqueta i conviure amb una família kiwi. Buscant granges trobem una “hípica” on fan doma natural de cavalls o “ natural horsemanship” i acordem fer un intercanvi d’hores de treball ( arreglar el jardí, pintar, manteniment de la casa, cuinar…) a canvi d’allotjament i classes de monta natural de cavalls.
Així que aquí estarem durant unes 3-4 setmanes, conectant amb els cavalls i aprenent una forma de comunicació no verbal. Els cavalls són grans mestres sentint l’energia .