Hola a família, quants dies!! Ens vàrem quedar ,tot just, que anàvem a creuar Laos …així que ara us donarà gust llegir, que aquestes tres setmanes ja ens han donat de sí ja..,hehee! En principi, si podeu llegir el blog, voldrà dir que ja em après com fer-lo anar més depressa, tot i que, també us hem de dir que la línia de l’internet de Laos és per agafar-hi paciència, tela marinera és molt i molt lenta…buuuf!
Doncs, ja som a Laos! Va ser la primera vegada per tots dos que creuàvem una frontera per aigua. Vam pujar en una barqueta, va recórrer uns 50 metres fins l’altra banda del riu Mekong que ja són terres Laosianes. Així de fàcil hauria de ser tot, hehee! De fet si et despistes una mica en fer-t’hi el visat a la taquilla, i segueixes caminant pel caminet de terra don et deixa la barca, passes caminant per davant de la caseta dels guàrdies que estan jugant al dominó, i no et demanen passaport ni res. Què me’n dieu..eh?!¿ Seria més fàcil anar pel món així, oi què sí?!¿ Com ens compliquen la vida amb punyetes, mare meva!!
El 23 de febrer un cop fet el visat agafem l’autobús local (molt més car del que ens pensàvem) i ens endinsem cap el nord, mentrestant passem paisatges que desanimen bastant, molt destrossats (cremes i tales desmesurades), pelats, i de colors grocs i torrats apagats, sense arbres, sense vida, sense res... Després de 4 hores finalment acabem parant a Vieng Pouka, un poblet petit, pelat de vegetació i sense turistes a la vista (diuen que en passen 5 a la setmana) , i amb una sensació tota curiosa que fins ara no havíem sentit abans, i és que no ens vam sentir turistes sinó estrangers. EI poble ens va sorprendre, la veritat van acullin-se molt i molt bé.El nostre cau durant 5 dies. Bungalows de la muntanyeta de Vieng Pouka. El primer lloc que tenim cuina comunitària per poder-nos cuinar i comprar el menjar al mercat del poble que el porten les dones pageses i camperoles...uns dies molt agraïts!
Sempre apunt per fer-se una foto!!!
Festa d’aniversari a la Laosiana. El menú autòcton: peix de riu a la brasa i sopa de noddles ben picant. Ah, i les dues truites de patates a la catalana que varen tenir molt d’èxit!!
…marxem amb molt bona sensació amb el tracte personal que hem viscut, la simplicitat del poble, el bàsic de les cases i famílies, els somriures i els riures... Tot és tal qual!
Fotos mentre anem amb bus ...
Arribem a Luam Nang Tha i ja no es respira el mateix ambient. Està clar que a les ciutats ens costa trobar el mateix feeling amb les persones, per això només hi decidim passar una nit, lo just per buscar Internet per continuar el blog (la qual cosa no va ser possible perquè vam tenir errors a la línia durant les 5 hores) en definitiva...un fracàs i vam haver de parar-lo.
L’endemà al matí agafem l’autobús per marxar cap a Muang Kuoa, i en aquest coneixem en José, un jove madrileny més viu que una perdiu, que ens explica anècdotes de llocs del món per on ha estat i que nosaltres volem visitar. Ens parla d’uns catalans molt trempats que va conèixer a la Índia (una tal Neus i un Germàn)... Vaja, que ens caiem bé i acabem dormint en el mateix guest-house, berenant xoriço que va treure de la maleta, i fent unes cerveses en una paradeta del carrer que fan barbacoa self-service per sopar. Ja veieu que malament ..malament no estem..hehe!
Al matí marxem en direccions diferents. Nosaltres direcció Muang Ngnoi Neua un poblat de les bores del riu Nam Ou, on només s’hi pot arribar amb barqueta i que el viatge són 4 hores de riu fascinants, quina connexió més brutal amb la Terra i l’Univers!!!
De cop i volta vam notar una altra llibertat de terra. Una altra sensació al respirar. Es podia notar la puresa de la qual tothom parla de Laos. Aquella que transmet una vegetació frondosa, plena de colors verds, amb molta vida, barquetes pescant, persones pescant amb rets dintre de l’aigua, nens jugant a l’aigua... súper bonic.
Aquets quatre dies de Muang Ngnoi vam disfrutar dels banyets al riu, els menjars del bufets, la caminada fins un poblat, hores de cabanyeta llegint, mirar el sol com marxa entre muntanyes, i la sintonia amb un grupet de persones ... coneixem en Ricard i Ia Inae (Catalunya-Brasil) i la Neus i en Germán (la parella que ens havia parlat el José) que ens cauen molt bé i decidim passar l’endemà junts i llogar una barqueta per recórrer unes platgetes i uns poblats del riu. En un poblat teixeixen fulards de colors amb antics tel·lers i quan apareixen alguns turistes perduts com nosaltres fan negoci (justament amb nosaltres dos no en van fer ,però ja ens hagués agradat compra-los-hi algun mocador que altre)
Després d’aquests 5 dies meravellosos agafem una altra barqueta per anar cap a Luang Prabang. El camí pel riu,de nou, se’ns fa molt agradable, fins i tot, amb les dues aventuretes: una haver de baixar i emputjar la barca i l’altra caminar per fora, ja que hi ha parts del riu en aquestes èpoques que li falta aigua.
A Luang Prabang la veritat és que no vam voltar, només que ens vàrem moure un dia anant a les cascades; Molt xules i diferents a les que havíem vist fins ara. L’aigua de les banyeres eren d’un color blau turquesa pastel i la sorra blanca com de platja. Vam pujar fins d’alt de tot per un caminet i després ens vam desviar d’aquest, fent els aventurers hehee! Doncs sort! Vam arribar a uns xorros d’aigua per nosaltres i prou, ens vam emocionar banyant-nos per allà sota, com xiquets petits! Estàvem sols ( nosaltres,la Neus, en Germán i Mariana, una brasilera que vam conèixer en el tuc-tuc) i va ser una injecció d’energia molt saludable. 
Decidim marxar de la ciutat i buscar uns altres paratges amb aires més tranquils. La destinació és arribar a les 4000 Illes per acabar els últims dies de Laos en el riu i sense moure’ns amunt i avall, però fent unes parades abans.
Comencem camí cap el sud, i són 26 hores d’autobús local, que vol dir: parades a tots els pobles, poblets i aldees, parades pels que tenen pipí, parades...a tort i a dret, hehe!!...parades perquè pugin les dones a vendre menjar: arròs dins d’una canya de bambú -stikyrice, fruita, mangos verds talladets per sucar en una salseta, pinxitos de carn feta a la brasa: pollastre, ànec, porc...i tot el que us pugueu imaginar i més, aquí es mengen tot el que es belluga! Però està clar que és una vivència única i recomanable, i la preferim a viatjar de nit ,ja que almenys és distret i forma part de la vida d’aquí.
La primera parada és a Vang Vieng, un poblet amb unes muntanyes precioses, les típiques de postal que hi ha darrera els camps d’arròs, una meravella, vaja! Però només hi passem un dia fent una excursió amb moto pels voltants, visitant una cova, una granja orgànica que fan formatge de cabra (l’únic lloc del país que hi ha formatge) i buscant una llacuna coneguda de la zona. Però, pel que fa al poble donen ganes de marxar corrents. Els Laosians han muntat “el negoci del segle”, el Tubbing , que consisteix en acabar ben torrat (són unes barraquetes a la bora del riu venent alcohol de bon matí, amb música electrònica a tot volum, amb guiris voltant amb un flotadors gegants per baixar pel riu i anar parant a cada barraca, i amb unes cordes per tirar-se a l’aigua fent els “notes” i que tothom se’ls miri, mai millor dit, i vist de lluny... no sembla Laos, sembla la sèrie aquella de “Sensación de Vivir”, guiris amb bikini desfasats. Molt cutre!!! En fi que vam marxar corrents!
La segona parada a Tah Kahek és tan sols per descansar una nit i poder continuar l’endemà en ruta, i en aquestes que coneixem en el Tuc-Tuc (taxi-moto) en Jordi i la Olga(russa) , de la nostra edat i porten 10 mesos viatjant. Sopem junts i compartim una bona estona, també van fer un retir de meditació Vipassana (de 10 dies) i ens ajuden a enllestir els dubtes del blog. Ells es queden 3 dies per fer una ruta amb moto per la zona i nosaltres decidim fer-la en el següent lloc.
Pakse. Després de 10 hores d’autobús ens passem una hora i mitja buscant lloc per dormir, i sense trobar-ne, tot ple, una colla de nois i noies Txecs ens ofereixen compartir i dormir a la seva habitació. Sort! Sinó haguéssim hagut de pagar en algun hotel “l’oru i el moru”! L’endemà al matí ens vàrem quedar en aquell Guest-house perquè s’estava molt bé. Aleshores vàrem llogar una moto, 2 dies, i ens vam voltar des de cascades fins a camps de cafè. Una zona molt bonica i amb una olor exquisida.
Ja hem arribat a les 4000 illes, i estem a l’illa Don Kon, en un bungalow davant del riu amb terrasseta i dues hamaques estupendes! Ens ve degust passar els últims dies disfrutant de riu, passejant, llegint, escrivint... en definitiva parant. Ja comença a fer molta calor sobretot a partir de les 10 del matí t’has d’amagar en alguna ombra o dins de l’aigua perquè desfà.
La veritat és que Laos està siguent diferent des de bon començament, realment la vida és simple i viuen amb lo bàsic. Els paisatges que estem veient s’han transformat només quan hem agafat el riu... més purs... Les persones que estem coneixent estan siguent també especials i apareixen per alguna cosa. Pel que hem anat vivint a Laos no ser turista és difícil perquè et pots trobar més perdut que la una, en fi, una experiència.
fent posses d'artista, així tot és més divertit!!!
