... per no perdre fil... us passem els últims dies per Tailàndia

Han estat uns dies intensos a Chiang Mai. Després de fer les compres i fer un envio considerable cap a casa, deixem la ja familiar Chiang Mai per dirigir-nos a Chan Khong. Són 6 hores teòriques d’autobús, però acaben sent quasi 8 hores,amb un conductor que precisament no va néixer per conduir, però vam arribar sense problemes.
Arribàvem a les 8 del vespre, i per variar encara no sabíem on havíem d’anar a dormir, però la sorpresa va ser que tot just baixar de l’autocar, ens apareix una dona que ens ofereix un guest house per 200 baths ( 5 eurus ) al costat del riu Mekong, i ens porta amb la seva pick-up amb altra gent que també anava al nostre autocar. Realment un lloc molt bonic,amb unes vistes al riu genials.

Havíem descartat anar a Chiang Rai  i el Triangle de l’Or a l’estació de busos, per dirigir-nos  ja cap a Laos,però l’endemà al matí, la dona del guest house ens diu que ella va a Chiang Rai i que si volem ens porta i…sense pensar-ho gaire, deixem les maletes grans, agafem quatre coses i anem a veure la ciutat que ens faltava.

La visita a Chiang Rai va ser bastant fugaç, ens feia gracia veure-la,però la intenció era anar a un poblet una mica més al nord,Mae Salong, que ens havien dit que cultivaven molt te , i que hi havia molts poblats de tribus i els paisatges eren molt bonics.

Vam visitar el mercat de nit, una torre rellotge al mig de una rotonda que a les 7 de la tarda ens va sorprendre amb un impressionant espectacle de colors i música, i una volteta de reconeixement. L’endemà, agafem el bus Chiang Rai - Mae Chan .

  L’autobús ens deixa en una carretereta, i ens diuen que falten 36 km per arribar a Mae Salong. Al cap de 5 minuts de fer autoestop, ens enfilem a  una pick-up que ens va portar per unes carreteres amb uns paisatges impressionants i  ens va deixar a Mae Salong. Ens havien recomanat un guest house molt barat  i…realment era molt barat, 100 baths(2,5 eurus) la nit. Mae Salong es un poble de refugiats xinesos, petit i amb un mercat de te on pots degustar  gran varietat de tes, i molta gent de les diferents tribus va al poble a vendre els seus productes, als locals i com no al “guiris”,nosaltres, jeje.

Vam conèixer una noia de Hong Kong que ha muntat una “pastisseria de donuts” al poble i  ens va convidar a una teteria a fer unes degustacions de tes i fruites deshidratades, molt típic dels xinesos. Vam aprendre algun que altre “truquillo” per aprendre a apreciar una mica més les aromes, gust i propietats del te.

 Una de les millors maneres de conèixer aquests racons de món es llogar una moto, ja que és molt econòmic i dóna completa llibertat, així que vam tornar a llogar-ne una, i vam anar a  fer la ruta pels poblats de les tribus. Curiosament en un dels poblets (Ja Bu See), un cop arribés, la gent del poble no pot parlar amb tu fins que abans, l’ancià del poble no et fa una mena de ritual de benvinguda.

De Mae Salong ens vam dirigir a Chian Saen,darrera una pick-up; és una gran sort poder moure’ns així, podem gaudir molt més dels trajectes i els paisatges. A Chiang Saen vam visitar el museu de l’opi, quin robo de museu!, ens van fer pagar 200 baths per persona, caríssim per ser Tailàndia,per vendre’ns una campanya antidroga i ...el museu deixa bastant que desitjar. Després d’ aquesta visita frustrada ens vam dirigir cap a Chiang Khong per passar els nostres últims dies de tranquil·litat al costat del riu Mekong abans de creuar a Laos.

Hem estat 37 dies pel nord de Tailàndia, suficients per sentir que ja tenim ganes de conèixer el país veí, Laos.  Deixem les illes i platges paradisíaques plenes de turistes del sud per més tard.